Crítica

TRES METROS SOBRE EL CIELO

Aquesta vegada no parlaré de l'argument d'un llibre, sinó que faré la crítica valorativa d'una pel·lícula. 

El dia 3 de desembre de l'any 2010 van estrenar la pel·lícula de Tres metros sobre el cielo ací a Espanya, encara que siga italiana, ja que aquesta història en realitat la va escriure Federicco Moccia en una novel·la.

La pel·lícula, i el llibre, conta la història de dos joves que pertanyen a mons oposats i que no s'assemblen gens, però que acabaràn descobrint el primer i vertader amor. Ella és una jove de classe media-alta que està acostumada i educada amb les normes. Ell és un xic rebel, inconscient i molt impulsiu que acostuma a ficar-se en baralles i embolics, i és un aficionat a les carreres de motos.

És una història que, a mi, em va agradar moltíssim, perquè junta amor, acció, drama..., i a mi tot acó m'encanta. Hi ha gent que pensa que"no val res", però no estic d'acord, ja que en aquesta pel·lícula es pot aprendre que: les apariéncies enganyen, i molt.

Los cuentos de Ana y los 7

Aquest llibre és un dels que més em va agradar quan era xicoteta perqué són els protagonistes d'una sèrie de televisió que jo veia sempre: Ana y los 7.

El llibre arreplega alguns contes clàsics com: La bella dorment (El sueño de Carolina), La Bella i la Bèstia (Amalia y el horrible muchacho), Hansel i Gretel (Guillermo y Alejandro)..., així els protagonistes dels contes són els xiquets, i no tan xiquets, de la sèrie.

En total són quinze històries inolvidables que han sigut ñes preferides de pares, mares i, sobretot, xiquets des de fa moltes generacions. 

Si heu vist la sèrie i si vos agraden els contes clàssics, us convide a llegir aquets llibre, perquè de veritat, que és molt bonic.

Zafiro

Zafiro comença justament on acaba Rubí. Mateix espai, mateix moment... Fins que el fantasma d’una gàrgola molt bonica els interromp. Aquesta gàrgola s’anomena Xemerius i es convertirà en un dels amics de Gwen juntament amb Leslie i James, els quals l’ajudaran amb els seus alts i baixos amorosos.
Els homes del centre de vigilants no es fien d’ella i no es tallen a l’hora de dir-s’ho, cosa que el farà sentir-se pitjor. Gideon tampoc ajuda molt, perquè a pesar del bes, es segueix veient amb Charlotte i no queda molt clar què és el que busca el jove.

Sueños para marginados.

Faïza Guène conta la història de Alhème (somni en àrab), que és una jove immigrant que provè d'Argelia que té els mateixos somnis que qualsevol jove de la seua edat: eixir amb els sues amics i trobar l'amor de la seua vida. Encara que no ho té gens fàcil, perquè ha de cuidar al seu pare que ha perdut la raó i del seu germà delinqüent.
Tot açó, amb tan ambolicat com viu amb la societat, no li impedeix continuar amb la seua vida amb humor i esperança.

Laura contra el tiempo

Aquest llibre el va escriure Milio Rodríguez Cueto. Conta la història que li passa a una xica, Laura, de désset anys. Ella viu a Madrid i es òrfena. Quan ix de l'institut, un dia qualsevol de setembre, es calça els seus patins i es dirigeix a sa casa, mentre que un xic de la seua classe li feia la gràcia. En qüestió de minuts i per un estrany succés, es va trobar a Lugo... i a l'any 1979!
Per a saber què és el que l'ha portada allí i per quin motiu, us heu de llegir aquets llibre. A mi me'l van regalar quan vaig cumplir vuit anys i quan el vaig llegir em va a agradar molt, i espere que a vosaltres també.

Mirant la lluna

Aquest llibre, de Joaquim G. Caturla, parla d'una història d'amor d'estiu en ple hivern. Dos joves, Òscar i Sílvia, es coneixen accidentalment, ja que en una manifestació contra una urbanització en obres, Òscar que estava posant les llums de la fira es va caure en l'autobús on viatjava la Sílvia, a partir d'això Òscar va anar conquistant a poc a poc a Sílvia, i viceversa.
L'Òscar és fairer i, per tant, no estudia com la Sílvia, sinó que treballa. Ell, mentre que anava i venia amb la Sílvia, va resoldre un cas de traficants que utilitzaven la urbanització en obres per a traficar amb drogues.

Malgrat que tenen alguns problemes, com el treball, els “amics”, els pares..., aquests dos seguixen junts i aprenent l’un de l’altre.

Aquesta història acaba trista, per a mi, perquè cadascun ha d'anar-se'n del poble i possiblement no es tornen a veure, però encara així és una novel·la molt bonica.

Comentaris d'obra

Les meues primeres lectures

Jo vaig començar a llegir als quatre anys, i fins ara m'han agradat molt els llibres. Em pareixia una manera de desconectar del món i descobrir una història tan fantàstica com real.
Crec recordar que el meu primer llibre ve ser un que em va regalar la meua professora de la guarderia, i des d'aquell moment vaig llegir tots els llibres que veia de la meua edat, fins i tot, ma mare em va fer el carnet de la biblioteca, d'on agafava llibres cada dos o tres setmanes, i entreels meus pares em van fer la col·lecció dels llibres Disney, els quals me'ls he llegit tots. M'encantava. Totes les nits m'adormia llegint algun capítol de llibres dom "Laura contra el tiempo", "Los cuentos de Ana y los 7", etc; i altres, que me'ls han manat a l'institut, també em van agradar moltíssim: "Marina", "Las lágrimas de Shiva", "Contra el vent"...
Encara que ara ja no llegisc totes les nits perquè els deures i l'estudi no em deixen molt de temps, sempre m'ha agradat i m'ha agradarà agafar un llibre i introduir-me a una història sense fi.