Mirant la lluna

Aquest llibre, de Joaquim G. Caturla, parla d'una història d'amor d'estiu en ple hivern. Dos joves, Òscar i Sílvia, es coneixen accidentalment, ja que en una manifestació contra una urbanització en obres, Òscar que estava posant les llums de la fira es va caure en l'autobús on viatjava la Sílvia, a partir d'això Òscar va anar conquistant a poc a poc a Sílvia, i viceversa.
L'Òscar és fairer i, per tant, no estudia com la Sílvia, sinó que treballa. Ell, mentre que anava i venia amb la Sílvia, va resoldre un cas de traficants que utilitzaven la urbanització en obres per a traficar amb drogues.

Malgrat que tenen alguns problemes, com el treball, els “amics”, els pares..., aquests dos seguixen junts i aprenent l’un de l’altre.

Aquesta història acaba trista, per a mi, perquè cadascun ha d'anar-se'n del poble i possiblement no es tornen a veure, però encara així és una novel·la molt bonica.

Comentaris d'obra